Ĉi fona bru' nun aŭdata
Ĉi fona bru' nun aŭdata ne venas el pluvo
jam delonge mankas la pluv'
sekiĝis ĉiu font' kaj polv' sin akumulas
en la stratoj kaj domoj
Ĉi fona bru' nun aŭdata ne venas el vent'
prohibitas la vent' por ne levi
la polvon trovebla ĉie
kaj l'aero ne iĝu -onidire- nespirebla
Ĉi fona bru' nun aŭdata ne venas el vortoj
prohibitas la vortoj por ke
ne iĝu en danĝer'
la fragila senmovo de l'aero
Ĉi fona bru' nun aŭdata ne venas el pensad'
oni ĝin prohibis por ne generi
la bezonon paroli
kaj postsekvu, neeviteble, la katastrofo.
Kaj tamen, fonas la bru' kun persist'
Aquesta remor que se sent (Poemo de Miquel Martí i Pol)
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui —diuen— irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada