dijous, 13 de desembre del 2007

Plena Enllustrita Paraŭlaro d'Espercatalà (PEPE)

Alitxilo: Butlleta feta amb pell de litxi per apuntar-se a congressos xinesos. Antigament es feia amb papé d'alòs -alotxilo- o papé de fumà - alfumilo-(aquest darrer durant l'època de Fu man txú). Podeu clicar aquí per veure la composició del litxi. La part anomenada arilo és en la que s'escriuen les dades de l'alitxant.

Bunjol-sur-mer: Postre típic de la costa nord de França, lloc on s'acostumaven a reunir els primers espercatalistes. L'expressió "mer" es refereix a la mermelada bretona. Aquest postre va esdevenir tant popular entre els comensals que al final li van posar aquest nom a la localitat on feren el primer Congrés Internacional.

Cara Mico: Fòrmula que encapsala els escrits dirigits a persones de les quals es deconeix el nom. No és clar el seu orígen, es creu que té relació amb el fet de que tots els humans venim del mico, independent de títols i classes socials. Quan se sap que el mico destinatari és femella s'utilitza la fòrmula Cara Miquino. Podeu clicar aquí per veure el grup literari que va promoure la fòrmula.

Cocodrilar: Es diu quan dos o més espercatalistes drilen cocos en lloc de parlar espercatalà. Drilar cocos està mal vist per les persones que no saben drilar cocos. Podeu clicar aquí per veure una emissora clandestina de driladors de cocos.

Comensant, Etern: Persona que demana paciència pel fet de no dominar l'espercatalà. Actualment es trova en discussió si els comensants són una ètnia o una comunitat lingüística minoritzada. La seva expressió preferida és: -pola, com estàs? Per això hi ha qui els anomena polaco-mestissos (argument que invalidaria la hipòtesi ètnica).

CPR: Inicials de Cent Porama Renkontiĝo (Cent per una Trobada Amorosa) Reunió campestre on els participants s'estimen i aspiren a ser cent, però no més decent. Els responsables de la CPR han posat a la venda un manual de comportament per a interessats en participar-hi. Podeu clicar aquí.

Disvastigar/Disvestigiar: Deixar vestigis arreu. En espercatalà antic deix-vestigiar. Existeix la variant investigar/investigiar per els casos en que es vol recalcar que els qui disvastiguen són de sexe femení. Oficiosament existeix també travestigar/travestigiar per a transexulas i altres opcions.

Esperanta Civitistan: País imaginari on els habitants són de color verd com en Peter Pan, on hi viu un rei-emperador just i culte. Tenen un senat, cònsuls, vicecònsuls i videocònsoles. Per accedir a la ciutadanía del país només cal parlar i entendre el civitistaní i omplir una butlleta. Els civitistanís parlen una llengua secreta que guarden gelosament en el seu potala. La llegenda diu que Civitistàn es trova en un nivell d'existència superior al mortal i alguns el comparen amb Xangri-là* o Stangri-llats.

Et: Sufixe per indicar que el subjecte del subjecte no pertany al planeta terra. En Zamenot va tenir la idea d'introduir-lo en l'espercatalà mentres veia una pel·lícula de Steven Spielberg. Veiem alguns exemples: nen = persona petita; nenet = persona extraterrestre petita/ aliè = d'un altre; alien-et = d'un altre planeta o planetet/ plana = terreny llis sense promontoris; planeta = terreny esfèric al cosmos.

Famosos, Espantistes: Introduint-nos en els anals del moviment a favor de l'espanto trobem una llista de personats il·lustres: Dofí Dalmar, Pujarà Alvallès, Suant Correcaminas, Cartes Arriba, Pedra Noés, Manual de Secabra, Elverd Puig, Furriol Més-hip, Lector Arròs i Anara Ventós (la única dona que hem trobat, apart de Silaví Roque, que encara s'està investigant quin idioma parla).

Farbescatol: Producte farbacèutic a mig camí entre el frenadol i una capsa d'aquareles. Per alguna raó desconeguda Farbescatol a donat nom a un portal de videos on els espercatalistes hi aboquen tot el que troben.

Gerda Malaperis: Nom de la primera noia desapareguda dins del moviment espercatalista. Se'n va fer una pel·lícula que reconstruia, a càmera lenta i didàctica, tots els detalls del crim. No va ser el primer cas. Una mirada al nostre moviment espercatalista actual posa en evidència la misteriosa manca d'espercatalistes femenines. Podria tractar-se d'un cas de trata de verdas que obliga a les espercatalistes segrestades a prostituir-se en països com Civitistan i Taitxilandia.

Ho, el meu cor!: Poema que Zamenot va escriure per a una fundació que recaptava fons per a les malalties cardiomusculars. Recordem que en Zamenot era metge i havia exercit de cirurgià a cor obert. També va tenir un paper secundari en alguns capítols d'El Cor de la Ciutat, emès pel canal tovotri de Polónia.

ITP: Inicials d'Internacie TelePido. Projecte d'entrar en el llibre guines dels récords omplint de diners la guardiola més grossa del Brasil. El seu promotor, Efluvio Repelo, va crear una televisió via internet per que tots els espercatalistes poguessin aportar el seu granet de txorra. Actualment es troben desapareguts, la guardiola i el mateix Efluvio. Hi ha qui afirma haver-lo vist en bermudes a les Illes Desfalkland.

Katido: L'any XXL, un grup de reformistes encapsulats pel general Bofront varen escindir-se de la comunitat espercatalista i varen crear el katido, una nova llengua amb particularitats pròpies. Per exemple, en katido per dir papa/mama no es diu pepo/pepino sinò papa/mapa; la ce trencada és substituida per la ce en cursiva; el plural no acaba en eso sinó en egb. S'acusa al katido de ser un espercatalà massa oriental. Actualment el katido només el parlen 4 kats.

Ki'sta B: Lloc web de on es penjen fideos informatius subtitulats. Quan l'entrevistat parla en espanto, els subtítols són en espercatalà antic i vicebarça.

KTP: Abreviació de Kanti En Pluv' (Cantar Sota la Pluja). KTP és un ensembla de música variada o varieté d'arrel transicional i pulular. Canten en l'idioma orinal i en espanto, normalment a la plaça del Rei o en trobades espantistes. Han editat dos discos ambpactes: Sojle de la klara temp' ( A Sòller s'aclara el temps) i Plaĉas al mi (Al mig de la platja). Els dos van ser inspirats durant una estada a Mallorca en ocasió d'un congrés d'espercatalà.

Homaranisme: Moviment homanista que proposa l'onanisme aquí i ara. Antigament s'anomenava Ho-marranisme, possiblement per influència de la classe eclesiàstica que considerava pecat cert tipus de plaer.

La Espera: Cançó tradicional que els espercatalistes consideren el seu himne primordial. Serveix per obrir llaunes de congrés. Alguns espercatalistes crítics utilitzen l'espercatalà prehistòric
per rebutjar aquest tipus de càntic, tot dient "malamikete de la nacjes, kadó, kadó, jam temp' está" (em fan una miqueta de mal les natges, que dur, que dur, hi ha tempesta). Podeu observar el llenguatge apòcrif de la crítica. Això és degut a que en la primera època de l'espercatalisme existia l'ascensura (recordem que el mateix pare de Zamenot era ascensorista).

Lifting: Esport que consisteix en deixar-se caure pel buit de l'ascensor, en forma similar al ponting. S'està estudiant prohibir la modalitat lifting sense corda per l'elevat nombre d'accidents mortals. És un esport amb poca acceptació perquè quan el participant baixa pel buit de l'ascensor, l'adrenalina baixa amb ell i després no hi ha forma de fer-la pujar.

Pasporta Selvo: Llibret amb adreces que et permet dormir a casa d'espercatalistes d'arreu de la selva amazònica. Els únics requisits indispensables per pertànyer-hi és no cocodrilar ni anacondar, i comprar el llibret o oferir la pròpia cabana perque puguin tranoctar altres membres.

Quinze de desembre: Diada anacional dels espercatalans. Se celebra la derrota dels espercatalans de moscatell en mans de les tropes bourbòniques, dirigides per Philip the NumberFive. En aquesta data s'organitzen picnics i aperitius arreu del país i s'ofereixen rams de plors a l'heroi Ferriol de Calcesnoves.

Raŭmista: Espercatalista caracteritzat per la seva tendència a raŭmiar-se les coses. No confondre amb raŭmiant, adjectiu aplicat a les vaques, siguin boges o no.

Taula de mots correlatius: Taula on es dipositen els mots que corren relativament. Alguns exemples són: què, quan, quom, qui, querquè, quaquina manera, tiu, tia, tiet, tieta, tió, tiarro, iu, ia, iot, i és, i era, iaia, iaiu, ...

Tohuvabohuo!: Neologisme que en Zamenot va voler introduir en la llengua però que no va tenir èxit. El seu significat és: quin sidral ha muntat el bofront, mare meva! L'academia de les males llengües va dictaminar que aquesta expressió no acomplia els requisits de nutralitat i falicitat d'aprenentatge. En Zamenot no va voler enfrontar-se amb els bofrontistes i va optar per utilitzar la versió abreviada ohú! i només en cercles íntims.

Txapelet: Algunes lletres de l'alfabet espercatalà porten accent en forma de carpa de circ anomenat txapelet o accent circusflex.

Vamba, La: Objecte de culte per la comunitat espercatalista. De la mateixa manera que, segons els cronistes, Crist va perdre l'espardenya, se sap que en Zamenot es va perdre la vamba. Existeix tot un ritual sardànic al voltant d'aquest objecte, on els participants, en rotllana, arriben a l'èxtasi a través del contacte boca-galta, en alguns casos boca-boca, al ritme d'una música tribial en un ambient de semifoscor. Sovint després d'haver ingerit uns beŭratges anomenats bierihuana i vinkolao.

Vikipiedia: Enciclopiedia mundial virtual com unitària. És una paraula composta: "Viki" que és una paraula vikinga que vol dir dibuix animat i... sobre "piedia" hi ha dues hipòtesis, alguns diuen que significa fet amb els peus i altres que diuen que significa fet per gent d'a peu (gente de a pié, en espercastellà antic). Existeixen moltes versions d'enciclopiedia virtual: la biciclopiedia, la logopiedia, la ensupiedia, la propedectipiedia,etc. Així com en diferents idiomes: en sord (de l'illa de Sordenya), en austral i pitec (d'Australopitèquia), en vaticà (de Vatiquistan), en rusc (de Rusquia), en desfalk (de les Illes Desfalkland), en lesbià (de l'Illa de Lesbos), etc.

Zamenot, Lluís Llacsar: Nascut per les rodalies de Sant Menof, va forpassar un dia d'abril morena de la serra. Es considera el primer parlant d'espercatalà. Va ser contemporani de l'abat Schlecker, creador del primer supermercat alemany internacional que assolí cert èxit.
La seva pertinença ètnica i nacional ha estat sempre matèria de controversia però la versió més acceptada és que Zamenot provenia del nord d'Afroamèrica, tenia nacionalitat alabamesa però era nascut en el sí d'una família d'emigrants cubano-animistes, molt relacionats amb el Casal Català de La Havana. Va estudiar medicina i va exercir de cirurgià fins que va ser expulsat del gremi per signar les seves operacions amb el pseudònim Doktor Espanto (el que té espant). Llavors es va especialitzar en oftalmo-logia masònica.

* (Alguns autors de llegendes l'anomenen Xambal·là o Shambalà que significa S'em va l'olla)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

És bo!

Dani ha dit...

Discrepo en una cosa:
Segons la miaj fonts, La Espero estas una cançó popular en catalanto ke naskigxis en Sants estació he diras:

"En la renfe
ne venis novajn trajnon, do ni esperas"

Anònim ha dit...

Se diu idioma internacional esperanto perquè els qui el parlem encara estem esperant-ho.

Mi scipovas paroli esperanton kaj mi tre sxatas tiun afisxon, kaj la tutan blogon. Vivu Esperanto!